Pep Admetlla i COODIestudi mostren la seva creativitat indisciplinar a l’exposició Entre cos i enigma – Arquitectura dels sentits
L’exposició és el fi del relat que varen realitzar a Venècia l’any passat, una mostra que es el present, d’un passat, i l’inici d’un futur. S’inaugura aquest dimecres 4 d’octubre a les 19 h al Bòlit_StNicolau i al Museu d’Arqueologia de Girona.
“Entre cos i enigma – Arquitectura dels sentits” de Pep Admetlla i CODIestudi, i comissariada per Glòria Bosch, recull la idea i la reproducció dels dibuixos, esbossos, plànols, maquetes i imatges del procés i el muntatge final del projecte “Entre cos i enigma – Arquitectura dels sentits”, que va formar part de l’exposició “Time Space Existence” organitzada per Global Art Affairs Foundation dins del Palazzo Bembo, a la 15a Mostra Internacional d’Arquitectura de la Biennal de Venècia (2016).
Entre cos i enigma – Arquitectura dels sentits és una obra en què cohabiten escultura, arquitectura, disseny industrial, urbanisme i pensament utòpic. El projecte és una màquina de grans dimensions que aixeca un pont imaginari a Girona, entre el passeig arqueològic i el monestir de Sant Pere de Galligants, construint entre aquest dos espais una estructura de ferro que levita.
Aquesta intervenció proposa una reflexió sobre una nova manera d’ocupar l’espai, reconèixer el traçat històric de la muralla i oferir unes noves vistes als visitants de la zona baixa de la Vall de Sant Daniel, en el context de Sant Pere de Galligants, Sant Feliu i la Catedral de Girona.
DIES IRAE…fi del relat
Aquest projecte reflexiona sobre la dualitat, sobre la condició humana en vers els seus actes davant les situacions atzaroses i les que d’una forma o altre podem triar i ens fan obrir o tancar portes a decisions que volgudes o no ens marcaran per sempre l’esdeveniment vital.
De com un projecte “ Entre cos i enigma-Arquitectura dels sentits” pot tenir diverses lectures al llarg del temps. La subtilesa o contundència d’una procés que no només és “per ser” en un moment donat, si no que aquest, amb les experiències i reflexions posteriors esdevé una unitat de caire més profund i compromès. En aquest cas, d’allò sagrat, de l’atmosfera d’un espai enigmàtic que pot embolcallar sentits i sentiments amb ressonàncies molt antigues.
St. Pere de Galligants, una arquitectura tant austera, magnífica, despullada i potent, com enigmàtica i misteriosa ens cor pren. Cal ser molt respectuós per intentar introduir qualsevol element intrusiu, aliè a la seva essència. Aquest era el repte, com projectar i intervenir sense fer soroll, com integrar i mimetitzar un cos estrany i contemporani al bell mig del seu absis.
Sense trair la pròpia essència del projecte presentat a la passada Biennal d’Arquitectura de Venècia, hem intentat fer un exercici de síntesi del mateix i acostar una proposta d’intervenció escultòrica gens fàcil, però que fos capaç de transmetre unes idees que transiten per la poètica de l’espai, l’arquitectura com a símbol i el volum auster i contundent.
