_Estructures, Artefactes i altres Arquitectures 2000-2020
_Obres amb E
Jaume Prat. Arquitecte
No sé de cap corrent artística que s’hagi fet a còpia de mirar revistes acadèmiques i estudis taxonòmics erudits. Bé, és mentida perquè Foster Wallace i tal, però se me’n refot, perquè és l’excepció a la regla que diu que les manifestacions artístiques més interessants són filles de l’entropia i de l’excés i del fum de tabac i dels bars i del bon jalar i de les borratxeres i de qualsevol cosa que destil·li alegria de viure. En una d’aquestes, el meu amic Miquel Lacasta em deia, o, millor dit, li cridava a mig bar, que quina cosa tan avor rida és l’arquitectura que aspira a la veritat. Ell volia, ell vol, mentides. Efectes perceptius. Escenografies. Cops d’efecte. L’arquitectura no és. L’arquitectura sembla i, a partir
de la creació d’aquest marc d’actuació que no és res sense qui l’habiti, salta l’emoció. Salta la vida.
Segueix llegint al PDF de la publicació: PepAdmetlla_2000_2020
