Tinc el costum banal, el vici inútil, la fotesa habitual de memoritzar dates i efemèrides. Tinc també una amiga que em pren el pèl amb carinyo i contundència cada cop que recordo en veu alta algun dia-internacional-de o el santoral de torn. També tinc una amiga que toca el piano com la deessa més poderosa de l’univers. I una amiga que recita, actua i estima amb la potència elevada a l’infinit. Totes quatre, i més, tenim la Bet, que és l’amiga que el món sencer necessita per ser una mica millor. I la Bet té en David, un Dionís que des que du barba millora dia a dia com el vi. Tota aquesta constel·lació divina ens va congregar fa uns dies en un dels molts cellers entranyables de les terres gironines, Vinyes dels Aspres, a Cantallops.
La visita a aquest preciós municipi tramuntanejat sempre és recomanable, sobretot si es culmina a la cantina de Requesens, on vaques i lletraferits pasturen i ruminen lliurement. I l’ancoratge al celler concebut a can Batlle és ara més imprescindible que mai per gaudir la impressionant fusió d’escultura, arquitectura, astrologia, geologia, geometria, enginyeria, mitologia i poesia que hi ha construït l’artista Pep Admetlla. Els vasos comunicants que evoca l’artista van fer que l’amiga pianista interpretés al piano del músic Eduard Toldrà (1895-1962), casat amb una filla de la finca, la sardana que hi va compondre en una de les seves diverses i creatives estades. Es titula El bac de les ginesteres i ara nomena un vi dolç pecaminós de la casa. La màgia també va fer que l’amiga rapsoda maridés el tast amb l’entonació dels versos magnífics de Baudelaire, un cant a viure la vida: “És l’hora d’embriagar-se! Per no ser els esclaus martiritzats del Temps, embriagueu-vos; embriagueu-vos sense parar! De vi, de poesia o de virtut, al vostre gust.”
Ara que venen dies d’oci, de rellotges aturats i ànimes reposades; ara que deixem de ser esclaus martiritzats del temps, embriaguem-nos. Embriaguem-nos de vi, de poesia o de virtut. Embriaguem-nos d’aire i de llum, com el raïm. Embriaguem-nos de bellesa i de constel·lacions, com les forjades a Vinyes dels Aspres. Embriaguem-nos de sorra calenta i d’aigua salada, de camins perduts i de cingleres indòmites. Embriaguem-nos d’amor i d’amistat. Avui, santa Marta; demà, dia internacional de l’amistat, i sempre.
