concurs- BOLIT- CENTRE D’ART CONTEMPORANI
concurs- BOLIT- CENTRE D’ART CONTEMPORANI amb BORGOS-PIEPPER arquitectes
Comprometre’s amb l’individu i les seves necesitats, avançar-se en la complexitat d’una societat constantment en moviment, respondre amb espais d’integració, expandint-los més enllà dels contextes directes d’influència, dotar al ciutadà d’un marc ampli on es pugui desenvolupar personal i col.lectivament.
Expandir el programa ciutadà a totes les seves capes, buscar l’interrelació entre la voluntat i la necesitat, anal.litzar les intervencions per donar resposta i estar atents a l’organització de la pròpia societat. Afavorir la connectivitat, la convivència i l’intercanvi entre els diferents agents i col.lectius que la formen.
Aquest és un projecte de ciutat, L’entorn ha de ser urbà i centre d’Art a la vegada. Els vials que desenvoquen, transiten o se’n deriven, les traçes reconeixibles, la densitat i la lleugeresa, la pluralitat integrada en el seu disseny, farà que no poguem pensar en un centre girat cap a si mateix.
Entenem l’ordre de les relacions com una interrelació entre factors. Les funcions del centre són més que un programa, van més enllà de la funció; vol aportar tradició i concepte, busca i anal.litza l’edifici des de la singularitat, però no com a objecte, sinó com a extensió d’una manera de ser i de pensar. Vol aglutinar serveis i sentiments, experiències i coneixements.
El projecte pel Centre d’Art Contemporani, BÒLIT, tindrà la força, l’intensitat i la sensivilitat implícita en el seu disseny, l’utilització de materials nobles emprats per la indústria local, com la ceràmica negra de Quart (utilitzada per l’arquitecte Rafael Masó en tants i celebrats projectes de la ciutat de Girona) que evoca a la terra, al foc, a l’aire, a temps i experiències contingudes en la memòria de la pròpia ciutat, la seva porositat, que és capaç d’empresonar el fum dins les seves partícules; re-gistre de l’experiència de l’home amb la natura, feta de la manipulació i integració de la mateixa, contingut i continent integrats en la modernitat d’uns volums modelats per la memòria, per l’experiència passada i per les experiències per viure.
La disgregació dels cossos dins una unitat en els detalls, en les textures i en el sistema d’articulació, allò pre-existent i les sensacions derivades; la textura de les ombres, la llum implícita en la formulació de plans i volums, l’intersecció de plans i traçes, la descoberta de nuclis interconectats en diferents plans espaials, la sobrietat formal amb infl exions i macles crearan espais intersicials molt potents, il·luminats o en penombra.
La definició del centre passa per l’experiència del reconeixement d’unes atmosferes canviants, donant força i temperança segons les funcions, murs translúcids donaran fl uidessa a la circulació per les diferents sales, amplifi cant funcions o derivant l’experiència cap a d’altres espais. Les textures, els colors i les variacions luminiques, donaran força descriptiva i claredat funcional. La densitat i la lleugeresa conviuran entre espais rics i de circulació fl uida dins els òrgans del conjunt.
