Petit jardí en pendent – refugi per a jove poeta

Arquitectura efímera. Intervenció en l’espai urbà per a “Girona Temps de flors”. Projecte seleccionat en la 17 edició dels Premis d’Arquitectura de les Comarques de Girona. COAC.

Aquest projecte parteix de la lectura dels Poemes Francesos de Rainer Maria Rilke amb traducció al català de Mariàngela Vilallonga.

El volum escultòric s’erigeix com un petit receptacle sagrat, aïllat de les influències del context. El cub, amb la seva forma prístina, penetrat per un umbracle i rematat per uns elements intrusius en la seva superfície, es fa present amb contundència.

El pla inclinat sobre el qual descansa produeix la sensació de desequilibri i força l’observador a apropar-s’hi amb el dubte i des de diferents perspectives. La seva pell exterior, dura i freda com el formigó, accentua la sensació de misteri.

Les paraules del poeta ressegueixen els seus murs i proposen complicitats. Només ens deixa intuir l’atmosfera interior si ens hi apropem i participem de les llums i les olors que s’escolen per les escletxes que l’articulen. El jardí, clos en si mateix, és intuïtiu, reservat i íntim. Alhora, les macles, els talls i els forats que es fan a les diferents superfícies donen proximitat a qui observa el seu interior. Cada mirada es única, segons la influència de la llum des d’on és observat i espiat com un jardí secret, on les olors que s’escolen i els reflexos del daurat rebotant amb les llums zenitals damunt les flors fan del jardí un petit poema, viu i intens. Part del text del poema de Rilke pren contundència amb el seu volum imprès damunt les parets daurades, que brillen o desapareixen segons la influència externa de la mateixa llum, desproveïda de memòria.

Col·laboradors
Miquel Costa (coordinació i direcció obra) i Aleix-Max Admetlla (estudis constructius)