DIES IRAE

fi del relat

Aquest projecte reflexiona sobre la dualitat, sobre la condició humana en vers els seus actes davant les situacions atzaroses i les que d’una forma o altre podem triar i ens fan obrir o tancar portes a decisions que volgudes o no ens marcaran per sempre l’esdeveniment vital.

De com un projecte “ Entre cos i enigma-Arquitectura dels sentits” pot tenir diverses lectures al llarg del temps. La subtilesa o contundència d’una procés que no només és “per ser” en un moment donat, si no que aquest, amb les experiències i reflexions posteriors esdevé una unitat de caire més profund i compromès. En aquest cas, d’allò sagrat, de l’atmosfera d’un espai enigmàtic que pot embolcallar sentits i sentiments amb ressonàncies molt antigues.

St. Pere de Galligants, una arquitectura tant austera, magnífica, despullada i potent, com enigmàtica i misteriosa ens cor pren. Cal ser molt respectuós per intentar introduir qualsevol element intrusiu, aliè a la seva essència. Aquest era el repte, com projectar i intervenir sense fer soroll, com integrar i mimetitzar un cos estrany i contemporani al bell mig del seu absis.

Sense trair la pròpia essència del projecte presentat a la passada Biennal d’Arquitectura de Venècia, hem intentat fer un exercici de síntesi del mateix i acostar una proposta d’intervenció escultòrica gens fàcil, però que fos capaç de transmetre unes idees que transiten per la poètica de l’espai, l’arquitectura com a símbol i el volum auster i contundent.

Sant Pere de Galligants-Girona 2017