pepadmetlla@hotmail.com | M. 636 931 955 | T. 972 401 832

Una molt bona introducció al mètode de Pep Admetlla

Àlex Susanna

Primer cop d’ull —furtiu— al seu estudi: llibres i maquetes. Paraules i processos, pautes i recerca, models i especulacions, literatura i projectes. Tot barrejat com formant gairebé una unitat de primer indestriable. Segon cop d’ull que esdevé de mica en mica un primer esborrany de mirada: una biblioteca compacta, selecta i interdisciplinària com a teló de fons, i un munt de maquetes escampades d’ací d’allà entre rotlles de paper vegetal que envaeixen tot el primer pla. He dit maquetes, però també hauria pogut referir-me a artefactes, poemes objectuals, escultures o fins i tot arquitectones. Només després els ulls descobreixen, mig amagat, un tercer element que ho relliga tot: les llibretes, els quaderns de notes o de bitàcola, en què el navegant consigna, bo i dibuixant i escrivint, les vicissituds de cadascun dels seus incerts periples: atmosfera, rumbs, vents, velam, embat, potència, balanceig, celatge, troballes o associacions de timoner tan amatent com arriscat en la seva presa de decisions.

Una visita a l’estudi de Pep Admetlla és d’allò més estimulant i alhora convincent. Tens la impressió de poder-hi entreveure, dispersos però concrets o encarnats, molts dels meandres, replecs i circumvolucions de la seva ment. Ara i adés, també alguna llampegada o il·luminació fulgurant. Tot plegat és com assistir, en diferit, a l’espectacle d’un bon grapat de processos de creació dels quals ens queden terrossos de reflexos o reflexions, rastres, empremtes vàries, tot un seguit de notes i anotacions que ens permeten resseguir i visualitzar les seves àrdues exploracions.

Una tradició múltiple —literària, artística, filosòfica, arquitectònica— saquejada i revitalitzada. Un saber —artesà— activat. Un coneixement —científic i tecnològic— que quan cal també intervé i hi diu la seva. Memòria, saber i intuïció retroalimentats de manera exponencial. Així les coses, el d’exploració és sens dubte el concepte que més s’adiu a la mena de recerca que, una vegada i una altra, ell emprèn, com qui diu, in media res, davant qualsevol encàrrec o proposta. Com un ignorant que sap moltes coses, però, o com un no-creient al capdavall molt creient, en Pep Admetlla gosa desafiar-ho tot i plantejar-se de soca-rel les qüestions —o els objectius— més ambiciosos i alhora esmunyedissos: què són la poesia, la llum, o el temps?

Darrere de cadascuna de les seves indagacions es produeix una mobilització neuronal instantània i abassegadora de què donen fe aquells quaderns on podem assistir —si ho volem— al conjunt de provatures, errors, troballes, digressions, pèrdues, reconeixements i variacions que menen l’artista a la cristal·lització final d’una proposta, un esborrany, una maqueta, un artefacte, un poema objectual. Alguns processos acaben en aquesta fase i romanen per sempre més presoners de si mateixos, autistes i autàrquics alhora. D’aquí l’aire saturat de tensions —i curtcircuits— que es respira al seu estudi, el regne d’una potencialitat en suspens. Altres avancen, però, cap a alguna forma d’acompliment artístic, escultòric, arquitectònic i fins i tot urbanístic, i llavors veiem com la subjectivitat més radical envaeix l’espai públic: el contamina i el transforma. L’obra ha assolit el seu punt àlgid de creixença i maduració. Per això ja no és de l’artista sinó que ens pertany a tots: forma part del nostre paisatge mental i físic. La retrobem en carrers, places, capelles o museus on ell ha intervingut i res no serà com era. L’artista més antisistema ha trobat finalment el seu encaix.

Una molt bona introducció al mètode de Pep Admetlla

Àlex Susanna

Primer cop d’ull —furtiu— al seu estudi: llibres i maquetes. Paraules i processos, pautes i recerca, models i especulacions, literatura i projectes. Tot barrejat com formant gairebé una unitat de primer indestriable. Segon cop d’ull que esdevé de mica en mica un primer esborrany de mirada: una biblioteca compacta, selecta i interdisciplinària com a teló […]

Una molt bona introducció al mètode de Pep Admetlla

Des d’una llibreta de projectes…

Glòria Bosch

I s’esdevé que l’extrem de l’especulació dóna, de vegades, arguments a la pràctica… Paul Valéry. Eupalinos La primera vegada que vaig saber de la seva obra era un nucli potencial dins d’una llibreta negra de tapa dura. Venia a veure’m perquè li ho havia aconsellat el seu amic i gran artista Torres Monsó, però en […]

Des d’una llibreta de projectes…

La poètica de l’espai

Carles Puigdemont

Em plau d’allò més saludar la presentació d’aquest catàleg de l’exposició retrospectiva de l’obra d’un artista de referència com és Pep Admetlla. “La poètica de l’espai”, títol de la mostra que té lloc a Can Mario Museu d’Escultura Contemporània de la Fundació Vila Casas a Palafrugell, serà una oportunitat magnífica per gaudir de la seva […]

La poètica de l’espai

Les pintures fosques de Pep Admetlla

Joaquim Español

Hi ha imatges que, una vegada han tocat la retina, sembla que es desdoblin per seguir dos circuits relativament autònoms dins el laberint del cervell. Un d’ells encén les neurones sensibles a la bellesa de les figures, la coherència dels traços, l’equilibri precari de les masses, les relacions i els contrastos, la sorpresa d’algunes taques […]

Les pintures fosques de Pep Admetlla

Utopies possibles

Pilar Parcerisas

El filòsof Gaston Bachelard deia que l’home és un ésser de desig i no de necessitat, i que la utopia correspon al seu destí natural. Thomas More publicà Utopia el 1516 i introduí aquest neologisme grecollatí que tant agradà als surrealistes i particularment a André Breton per la seva vinculació al somni i al desig. […]

Utopies possibles
pepadmetlla@hotmail.com | M. 636 931 955 | T. 972 401 832

iglesiesassociats