pepadmetlla@hotmail.com | M. 636 931 955

Des d’una llibreta de projectes…

I s’esdevé que l’extrem de l’especulació dóna, de vegades, arguments a la pràctica…

Paul Valéry. Eupalinos

La primera vegada que vaig saber de la seva obra era un nucli potencial dins d’una llibreta negra de tapa dura. Venia a veure’m perquè li ho havia aconsellat el seu amic i gran artista Torres Monsó, però en lloc de desplegar un munt d’informació, imatges, catàlegs, dossiers…, només portava sota el braç aquell volum fràgil i estratègic alhora per entendre el mateix acte de projectar. I va ser des d’aquí, des del paper, des d’unes pàgines plenes de dibuixos i escrits, que vàrem estirar la seva exposició “Egipte” com a catalitzadora de tota una forma de vida sempre en procés.

La base era un espai lliure de formes que partia d’unes relacions geomètriques. Des d’aquell nucli de construcció, la plaça esdevenia una ciutat amb tres punts essencials: el terrenal, el metafísic i el de reciclatge, simbolitzat per l’home. Tot un sistema articulat amb notes, maquetes, objectes… I la llibreta de projectes era l’element que ens permetia resseguir totes les estructures formals possibles (una plaça, una taula, una cadira, una gerra…), perquè en la seva visió totes les coses són sensibles les unes a les altres. No es tracta de situar un volum més a l’espai sinó de fer-lo néixer en funció d’una narrativa on resta implícita la metàfora de l’existència, el somni de transformar el món configurant una ciutat de ciutats utòpica, perquè al marge de les seves possibilitats de realització, el projecte i la maqueta són obres en si mateixes.

Quan Torres Monsó el coneix en un taller tronat, compartit i sense gaire condicions, queda gratament sorprès. L’amistat es produeix amb rapidesa, segurament per una “qüestió de química pura”, amb tot i que tenen coses en comú, uns noms, unes preferències… A l’hora de situar la seva actitud creativa, escriu: “Hi ha gent que és molt ràpida treballant, que és molt traçuda, i d’altres que elaboren les coses lentament, que divaguen, que se’n van per les branques i que podrien allargar, transformar, madurar una obra eternament. No sé si se’n podria dir que són utòpics, no toquen gaire de peus a terra i de les coses pràctiques en passen força. […] En Pep Admetlla pertany al segon grup. No sé si és bo o dolent, però és així. […] No tinc ni punyetera idea de com s’anirà desenvolupant el futur d’en Pep, no sóc cap vident per preveure-ho, ni sóc qui per donar cap consell, que tampoc no crec en els consells ni per altra banda me’ls demanen. Però sí penso que, del que li he vist fins a aquest moment, porta molta marxa de la bona i que no és l’amistat el que m’ho fa dir. Al temps.”.1

El temps constata i demostra. Aquesta exposició, sense ser una antologia exhaustiva, sí ens dóna les pistes d’una trajectòria que, a la manera d’un poliedre, es multiplica. I el seu projecte, com a font d’un procés vital (escultura, dibuix, disseny, pintura, arquitectura, anatomia, ciència, Rilke, Vesalio, Piranesi, Valéry, Calvino, Pärt…), mai no té un final, no creix com una forma lineal sinó com a pensament obert a diferents dimensions. Expressa, en definitiva, que el món de l’art és un nucli de relacions i associacions on els límits amb les altres disciplines no existeixen.

Primer va ser Egipte, un disseny d’arquitectura projectada, de construcció i organització de l’espai, de polivalència i versatilitat de les formes, i ara és Venècia, com si fos un cercle que ens porta de nou a l’inici, a les ciutats invisibles de Calvino, just en aquell punt on desapareixen els ordres, les jerarquies, i s’esborren les fronteres estàtiques entre disciplines. En el fons sempre emergeix l’actitud que ens qüestiona els nostres comportaments i paraules, la manera d’enfrontar-nos al món.

Glòria Bosch

Les pintures fosques de Pep Admetlla

Joaquim Español

Hi ha imatges que, una vegada han tocat la retina, sembla que es desdoblin per seguir dos circuits relativament autònoms dins el laberint del cervell. Un d’ells encén les neurones sensibles a la bellesa de les figures, la coherència dels traços, l’equilibri precari de les masses, les relacions i els contrastos, la sorpresa d’algunes taques […]

Les pintures fosques de Pep Admetlla

Utopies possibles

Pilar Parcerisas

El filòsof Gaston Bachelard deia que l’home és un ésser de desig i no de necessitat, i que la utopia correspon al seu destí natural. Thomas More publicà Utopia el 1516 i introduí aquest neologisme grecollatí que tant agradà als surrealistes i particularment a André Breton per la seva vinculació al somni i al desig. […]

Utopies possibles

Una molt bona introducció al mètode de Pep Admetlla

Àlex Susanna

Primer cop d’ull —furtiu— al seu estudi: llibres i maquetes. Paraules i processos, pautes i recerca, models i especulacions, literatura i projectes. Tot barrejat com formant gairebé una unitat de primer indestriable. Segon cop d’ull que esdevé de mica en mica un primer esborrany de mirada: una biblioteca compacta, selecta i interdisciplinària com a teló […]

Una molt bona introducció al mètode de Pep Admetlla

La poètica de l’espai

Carles Puigdemont

Em plau d’allò més saludar la presentació d’aquest catàleg de l’exposició retrospectiva de l’obra d’un artista de referència com és Pep Admetlla. “La poètica de l’espai”, títol de la mostra que té lloc a Can Mario Museu d’Escultura Contemporània de la Fundació Vila Casas a Palafrugell, serà una oportunitat magnífica per gaudir de la seva […]

La poètica de l’espai

Pep Admetlla

(Girona, 1962)

Pep Admetlla (Girona 1962), és escultor i dissenyador industrial. Té estudis d’Història de l’Art i és Màster en Disseny Industrial i Desenvolupament del producte (UPC) i en Arquitectura, Art i Espai Efímer (ETSSAB-UPC) i Postgrau en Arquitectura Efímera: Muntatges Expositius i Museístics (ETSAB-UPC), Arquitectura Efímera: Disseny i Materials per a l’Exposició i l’Escenografia (ETSAB-UPC) . I també té estudis en Neuropsicopedagogia (UdG). Com a docent ha estat professor del Màster d’Arquitectura Art i Espai Efímer i dels postgraus d’Arquitectura i Espais Museístics i d’Arquitectura i Artesania de l’ETAB-UPC (1998-2009) i responsable, des del 1997, del projecte “Arquitectura i entorn” a l’escola Eiximenis de Girona. Així mateix ha impartit conferències en seminaris i tallers en diferents institucions i universitats. Ha dirigit i coordinat el projecte “Ensenyar arquitectura-Aprendre arquitectura” inscrit en el Congrés d’Arquitectura Infantil promocionat pel COAC-Girona amb el suport del Departament d’Educació i el Departament d’Arquitectura i Paisatge de la Generalitat de Catalunya (Edicions 2010, 2011 i 2012). I ha publicat articles de recerca pedagògica i arquitectura en mitjans com “Perspectiva escolar” de Rosa Sensat i la col·lecció “Arquitext” d’Edicions de la UPC.

Actualment treballa en el disseny d’una proposta de taller sobre anatomia descriptiva i un cicle de conferències sobre art i medicina amb el Dr. Xavier Grifó per a la Facultat de Medicina de la UdG i el Lab. Bernardes. Així mateix també col·labora amb el Dr. Arquitecte Ramon Ripoll en el desenvolupament de l’assignatura “Fonaments d’art” dels estudis d’Arquitectura a l’EPS – UdG, que es desenvolupa juntament amb el Lab. Bernardes.

Com a artista ha exposat en diverses ocasions a diferents ciutats del territori com Girona, Barcelona o Lleida. Així mateix també ha estat present a la Corunya, Madrid o Saragossa. Internacionalment la seva obra s’ha mostrat en països com França, Alemanya, Grècia, Itàlia, Dinamarca, Brasil, Egipte o Corea. Així com també ha participat en diferents biennals, entre les quals destaca la recentment celebrada 15 Mostra Internazionale di Architettura (Venècia, 2016) on hi ha participat amb el projecte “Entre cos i enigma – arquitectura dels sentits”. Així mateix el 2008 el seu projecte “Escultures transitables – Espais de Percepció” va ser subvencionat per l’Entitat Autònoma de Difusió Cultural i la Generalitat de Catalunya. Al mateix temps la seva obra ha estat reconeguda en d’altres mitjans tals com revistes especialitzades, a través de treballs monogràfics i articles varis.

Ha treballat també l’escultura pública i la seva obra està present a ciutats com Atenes, Girona, Porto Alegre (Brazil), Salt, Kwsngju (Corea del Sud) o Barcelona. Durant els anys 2009 i 2010 va treballar en el disseny de l’espai urbà de la Plaça dels Colors i l’escultura pública “Capella d’ombres, llums i silenci” per a l’Ajunatment de Salt. Així mateix el 2013 va participar, juntament amb [A3 efímers], al festival “Temps de Flors” (promocionat per l’Ajuntament de Girona) amb el projecte “Jardí en pendent – Refugi per a jove poeta” d’intervenció en l’espai públic urbà, projecte que, al seu torn, fou també seleccionat en la 17a edició dels Premis d’Arquitectura de les Comarques de Girona el 2014. Finalment, en el marc del Lluernària 2013 d’Olot, va realitzar la intervenció en l’espai públic “Lux maquina o Arquitectures de la memòria” una vídeo instal·lació creada en col·laboració amb [A3 Efímers] i Lluís Hereu.

El seu treball ha estat becat en diferents ocasions, entre les que destaca la Beca d’Escultura de la Diputació de Saragossa (1988), la beca “Actitudes” (1988) atorgada per l’Institut de la Joventut del Ministeri de Cultura per a l’exposició “Konstructiondestruktion 88”, una beca del Ministeri d’Assumptes Estrangers (1989) per estades l’estranger gràcies a la qual va residir durant un temps a Grècia, la Beca Joaquim Franch (1994) amb el projecte “Educació democràtica i d’ordenació estètica dels elements funcionals de l’Escola Eiximenis o la Beca Josep Pallach (1997) de recerca pedagògica de la Universitat de Girona i l’Ajuntament de Girona pel projecte “Somni i realitat invisible” amb el CEIP Eiximenis.

Ha rebut també diferents distincions en concursos i premis, entre els que destaquem l’any 2001, el Segon Premi en el I Simposi Internacional d’Escultura de Kwangju (Corea del Sud) i la selecció entre els finalistes del Premi FAD d’Arquitectura en l’apartat d’Espais Efímers, aquest mateix any entra a formar part del “Dossier Catalunya, artistes i assajos” d’Ars Nova. L’any següent, el 2002, va ser seleccionat també pels Premis FAD d’Arquitectura en l’apartat d’Espais Exteriors amb un projecte de col·laboració amb Hereu-Español Arquitectes i, el 2003, va obtenir el Premi FAD d’Arquitectura en la modalitat d’Espais Efímers amb el projecte “Un Jardí al centre” en col·laboració amb Daniela Colafranceschi, ambdós projectes foren seleccionats per a la III Biennal Internacional d’Arquitectura de Paisatge de Barcelona. El 2011, juntament amb l’arquitecta Mariona Llenas, va rebre el Primer Premi del Concurs Nacional pel Disseny de l’stand del Consell Nacional del Col·legi d’Arquitectes d’Espanya per a la Fira Construmat. I el 2012 va ser seleccionat en la 7th European Biennal of Lanscape Architecture amb el projecte “Plaça dels colors” i l’escultura “Capella d’ombres, llums i silencis”.

Ha estat també impulsor de diferents iniciatives tals com el taller d’art A.D.A.M. (1993) juntament amb Jordi Amagat. El 2003 va ser cofundador i director dels projectes de GATACA Produccions E.A.D. Durant el 2005 i 2006 va ser directora artístic de la galeria NO+ART de la qual n’és cofundador. El 2008 va ser director de projectes de Fundació “ATRIUM-ARTIS”. El 2009 va treballar com a director de projectes de Nomas Land Studio. El 2010 va ser membre cofundador del taller-laboratori spaceGAParquitecturSTUDIO que treballa elaborant projectes i informes per a concursos internacionals en col·laboració amb l’estudi d’Arquitectura BORGOS-PIPIER (Londres-Barcelona), amb van presentar projectes per al Concurs d’ampliació del Museu de l’Escultura de Leganés (2011), el Concurs de reforma del Front Marítim de Roses (2011) i el Concurs de reforma dels accessos i la terminal d’autobusos de Helsinki (2012), entre d’altres. Des de l’any 2013 dirigeix el Laboratori i+d Art, Arquitectura i Pensament Contemporani a la Casa de la Cultura Les Bernardes de Salt. I el 2014 va codirigir, juntament amb el Dr. Ripoll, les Primeres Jornades “Art, Arquitectura i Disseny Industrial” per a l’Escola Politècnica Superior de la Universitat de Girona. Actualment col·labora amb el despatx d’arquitectura i estructures CODIestudi en el desenvolupament de projectes vinculats a l’arquitectura, el disseny industrial i els espais expositius en projectes com el concurs per a una Torre-Pont a la ciutat de Girona, la reforma de la Capella de Sant Genís a Cervià de Ter, l’Expo Work in Progress, la Biennal d’Arquitectura de Venècia o l’UMF-Vesalio.

Ha realitzat també treballs de comissariat entre els que es destaca la curadoria, juntament amb Glòria Bosch, de les exposicions i activitats de l’Homenatge a Torres-Monsó – 90è aniversari.

“Anar fent i prou” promogut per diferents institucions culturals públiques i privades i el projecte i exposició “Lletres toves de Torres-Monsó “a, b, c, q”” juntament amb Andreu Carulla. Finalment, ha col·laborat amb diferents institucions culturals del país com l’ADIFAD (Foment de les Arts Decoratives) de la que en fou secretari des de l’any 1998 fins al 2000, o el primer Consell de les i la Cultura de Girona (2001).

pepadmetlla@hotmail.com | M. 636 931 955

iglesiesassociats