pepadmetlla@hotmail.com | M. 636 931 955 | T. 972 401 832

premsa

Revista Bonart        Pep Admetlla, la poètica de l’espai, a Can Mario de la Fundació Vila Casas

Revista Bonart Pep Admetlla, la poètica de l’espai, a Can Mario de la Fundació Vila Casas

http://www.bonart.cat/actual/pep-admetlla-la-poetica-de-lespai-a-can-mario-de-la-fundacio-vila-casas/

Article de Pilar Parcerisas

El títol d’aquesta exposició de Pep Admetlla coincideix amb el del llibre del savi Gaston Bachelard, que reflexiona sobre la relació de l’home amb l’espai i la casa com a fet poètic a frec entre la realitat i el somni. “Imaginar és absentar-se, llançar-se cap a una nova vida”, diu Bachelard. Aquest llançament des de la imaginació fins al somni i la utopia és el que practica Pep Admetlla des del primer dia i el que s’exposa en la retrospectiva que presenta a Can Mario de la Fundació Vila Casas, a Palafrugell, on s’exhibeixen obres del 1988 al 2016.

La recerca de Pep Admetlla s’inicia amb l’escultura, però des del formalisme escultòric buscà la projecció a l’espai i la interacció amb l’arquitectura i l’urbanisme, una expansió que inevitablement havia d’afectar la visió de l’art en relació amb la res publica, a l’espai social i a l’art com a eina transformadora de l’espai públic i de la ciutat. La càrrega humana que ha volgut donar al seu treball escultòric l’ha dut a endinsar-se en altres disciplines, com ara la literatura, la filosofia, la medicina, l’arquitectura, l’urbanisme, amb la intenció d’impregnar el seu treball d’una acció transformadora, en l’esperit de les utopies que alimentaren les avantguardes històriques del segle XX i, especialment, l’avantguarda russa, la construcció dels prouns com a solució estètica a una necessitat social sota la marca d’un esperit revolucionari que buscava un art nou per a un home nou.

Pep Admetlla construeix en ferro aquestes escultures transitables, espais de vivència efímera, de trànsit, que permeten una experiència única. Són espais sorgits de la imaginació i el somni, però acaben sent arquitectures practicables, utopies possibles que ajuden a cosir l’espai públic, com ara el seu projecte de pont entre Sant Pere de Galligants i el passeig arqueològic de Girona. Aquesta ciutat el convida a pensar els lligams entre el passat i el present de les ciutats, terreny d’assaig perfecte per al seu treball destinat a reflexionar sobre una arquitectura dels sentits, com ha mostrat en la seva darrera instal·lació a la Biennal d’Arquitectura de Venècia 2016, o, el que és el mateix, la relació de l’individu, del seu cos, amb l’espai públic, amb l’espai social. Si de Pep Admetlla ens sorprenen les construccions tridimensionals, encara ens sorprèn més la capacitat de crear un pensament gràfic en el conjunt de dibuixos i quaderns del procés de treball. És en aquests quaderns on es forja la maquinària utòpica d’aquest artista que busca l’obra d’art total, a partir d’un llapis que exercita el dret a somniar i a fer de l’espai públic també la seva casa.

A la imatge, Cap. 1990-2014. Pedra arenosa. Col·lecció particular. Pep Admetlla.

Mitjà Bonart
Data 02/03/2017
Comparteix
pepadmetlla@hotmail.com | M. 636 931 955 | T. 972 401 832

iglesiesassociats