Presó Les Corts
El conjunt memorial es col·loca al xamfrà, tant característic de la ciutat, punt d’articulació entre els espais públics de l’entorn. És en aquests punts d’intersecció on passen les coses. L’intervenció des d’un punt de vista polièdric, verticals i horitzontals, creen un diàleg globalitzador on el context del MEMORIAL i el seu entorn s’interrelacionen i es fonen en un únic. D’aquesta manera es vol alliberar l’espai del seu voltant, fent que la màxima intensitat esdevingui en un sol punt, ordenant i netejant el seu entorn, però sense oblidar-lo, ja que l’escultura és una forma articulada que pretén relacionar-se amb aquest tros de ciutat.
Les seves lectures són variades, utilitzant diferent escala, per explicar-nos coses diferents. Des de l’exterior les grans superfícies verticals simbolitzen aquestes onze dones. Es recolzen entre elles, estan unides per uns ideals, són valentes, amb determinació… i no se n’amaguen. No hi ha prou presó per atenuar els desitjos de llibertat! En tot l’espai ressona la força d’uns esperits lliures i lluitadors que per força ens faran commoure l’esperit i l’esperit, difícilment es pot desfer de l’enigma.
A l’interior descobrim una altra part d’elles. Juntes, fan parlar, cridar, cantar…L’espai. Aquest amb la seva severitat i austeritat severs però suaus en la seva configuració conceptual, és reivindiquen i conviden a la reflexió més profunda. L’espai està acotat per dalt, ens acull, ens abraça, com una mare abraça un fill. Podem distingir el canvi en la textura i els colors de les superfícies, i la llum ens mostra la seva tendresa, la seva feminitat. La llum, el so, els silencis continguts i les ombres es filtren a través de les macles, els forats i les juntes tot i desdibuixant límits per formar a cada pas, nous espais articulats en els detalls i en la memòria.
El conjunt i aquest excepcional interior transitable ens explica la història personal de cadascuna d’elles… El camí difícil cap a l’exili, amb els seus. El retorn a la seva terra. La repressió. Un munt de camins desconeguts, i sortides cap a la llum. Cap a la llibertat. Només n’existeix un de correcte. Cada una d’elles n’agafa un de diferent, el seu! Un mateix punt de partida. Finals diferents. Una valentia que aporta la patina del temps als murs. Quan més temps passa, més present és, perdura fins avui. No cau en l’oblit. Recordem. Ara i aquí. Volem que les dones d’avui es recolzin en aquest passat, i puguin fer-nos saber tot el que pensen. Només així aconseguirem que aquestes onze dones no morin mai!
Soledad Real López, Rosa Mateu Segalès, Enriqueta Gallinat i Roman Isabel Vicente García, Laia Berenguer i Puget, María Salvo Iborra Teresa Hernández Sagués, Tomasa Cuevas Gutiérrez Joaquina Dorado Pita, Ángeles Ortega García-Madrid Teresa Rius Colet, Clara Pueyo Jornet
