Amiga, aquesta és la paraula. La Berta ha estat la peça clau d’una sèrie d’iniciatives culturals a la ciutat de Girona que mai podrem acabar d’agrair. Ella, amb el seu tarannà positiu, emprenedor, dialogant i rigorós, va possibilitar que molts de nosaltres –artistes, amics i companys– portéssim endavant, de manera coratjosa, activitats i exposicions en suport a les arts i la cultura d’aquesta ciutat i més enllà. Primer a Girona, a la Galeria Només Art i al centre cívic de Can Ninetes al barri de Santa Eugènia, i més tard acompanyats de la casa de cultura de Les Bernardes i de la biblioteca Iu Bohigas de la Factoria Coma-Cros de Salt, s’ha mantingut una tasca continuada de promoció d’artistes, tant d’aquí com de fora. Tot això, que és una tasca ingent, sacrificada i silenciosa en molts casos, només ha estat possible gràcies a la seva tenacitat, capacitat de sacrifici, inspiració, treball, emprenedoria i una immensa cultura.
Però a banda d’això, que no és poc, la Berta ha estat una amiga en el sentit més noble de la paraula, compromesa en l’amistat, sense condicions i amb una gran sensibilitat cap al seu entorn, la seva família i els seus amics. La Berta ha estat com una gran mare per a molts de nosaltres, sempre atenta, ens ha esperonat a continuar, a ser constants i a confiar en nosaltres mateixos. Ha sabut aglutinar complicitats i traçar ponts d’entesa per aconseguir fites i salvar dificultats. El seu coratge ha estat immens, en els moments durs ens ha donat lliçó de generositat, sempre positiva en les seves reflexions, en la visió de les coses i les relacions amb els altres. Tots els que hem treballat al seu costat o ens hi hem relacionat o hi hem conviscut d’alguna manera –família, amics, artistes i d’altres– ens quedarem amb el record de les experiències viscudes i compartides en un munt d’activitats i projectes, viatges, trobades i sopars, lectures compartides i comentades i d’aquí a nous viatges, nous projectes. Ara, sense ella, continuarem l’aprenentatge de compartir, estimar i estimar més, amb esperit de sacrifici, amb valentia i honestedat. De totes, l’amistat és la paraula més bella. Moltes gràcies per ser la nostra amiga. Per sempre.
(*) Pep Admetlla recorda la Berta Casas, que va morir dissabte, en nom seu i en el de tots els que han anat fent camí plegats.
http://www.elpuntavui.cat/article/29-necrologiques/1074293-en-record-de-berta-casas-bosch.html
