Rigor i sensibilitat en equip

Sant Nicolau fa visible el procés de treball a través de materials fruit de la col·laboració entre Pep Admetlla i Codiestudi

Eudald Camps | Girona 17.11.2017 | 10:19

Pep Admetlla. Bòlit-St. Nicolau, Centre d´Art Contemporani, Girona. Plaça de Santa Llúcia, 1 H Fins al 23 de novembre. De dimarts a dissabte d´11 a 14 h i de 17 a 19 h. Diumenges i festius d´11 a 14 h.

Malgrat l’esforç demolidor dut a terme, des dels seus inicis, pel cristianisme, la memòria grega ha perviscut no tant com a relat mitològic sinó com a estructura de pensament. És a dir: la majoria de persones (sensates) no creuen en les divinitats olímpiques però, en canvi, qui més qui menys accepta que viatjar (no confondre amb «fer de turista») és una font inesgotable de coneixement. Dit d’una altra manera: la «veritat» només té sentit quan s’assoleix al final d’un llarg procés d’aprenentatge que, en darrera instància, vindria a ser el contingut de la veritat mateixa (per això les «veritats revelades» són insubstancials). Els periples homèrics o la recursivitat dels diàlegs platònics n´encarnarien els exemples més rellevants.

Una de les obsessions més característiques de les pràctiques artístiques contemporànies ha estat la de posar en valor tot allò que envolta la realització de l’obra o, portat a l’extrem, «renunciar» a l’obra mateixa (aquell fetitxe per la peça única que suporta el mercat) a canvi d´una col·lecció d´elements convenientment arxivats. I és que, com subratllava Paul Ricoeur en un assaig de referència (La mémoire, l’histoire, l’oubli), «L’arxiu es presenta així com un lloc físic que allotja el destí d’aquesta mena de petjada que, amb tota cura, nosaltres distingim de la petjada cerebral i de la petjada afectiva, és a dir, la petjada documental.

Per això l’arxiu no és només un lloc físic, espacial; és també un lloc social». Com «social» pot ser l’estudi de l’artista: una de les imatges més reveladores de l´exposició que es pot veure a Girona mostra a l´artista envoltat de col·laboradors capaços de fer, cadascun des de la seva mirada singular i disciplina, aportacions valuoses en el sempre lent i sinuós procés que desemboca (o no) en una creació de l´intel·lecte i la sensibilitat humanes.

I si parlem d’«intel·lecte» i de «sensibilitat» per separat és de manera molt conscient. Una de les virtuts innegables d’Admetlla és la seva mirada geomètrica capaç d´articular espais que, en el fons, emanarien de la mesura humana i, per extensió, d´aquell principi humanista definit fa dos mil anys per Vitruvi al llibre tercer del seu cèlebre De Arquitectura: «Si es col·loca un home panxa enlaire amb les seves mans i els seus peus estirats –explicava–, situant el centre del compàs al melic i traçant una circumferència, aquesta tocaria la punta d’ambdues mans i els dits dels peus.

La figura circular traçada sobre el cos humà també fa possible el quadrat? si es mesura des de la planta dels peus fins a la coroneta, la mesura resultant serà la mateixa que la que hi ha entre les puntes dels dits amb els braços estesos: exactament l´amplada mesura igual que l´alçada, com en els quadrats traçats a escaire». La fascinació que Leonardo sentia pel cànon de l´arquitecte romà és anàloga a la que Pep Admetlla sembla sentir, donat el cas, per la transversalitat i la hibridació d´una praxis artística que hauria de ser un espai on totes les disciplines, fossin quines fossin, poguessin confluir.

La «sensibilitat», en canvi, és ben bé una altra cosa. La capacitat aglutinadora de l’escultor de Santa Eugènia només s’explica si tenim en compte que, a la mirada geomètrica, s’hi suma aquella sensibilitat emocional que ens permetria estar atents a aspectes tant subtils com ara les atmosferes generades amb l´ocupació de l’espai. Qui millor ho defineix és Peter Zumthor, un dels companys de viatge d’Admetlla: «L’atmosfera parla a una sensibilitat emocional, una percepció que funciona a una increïble velocitat i que els éssers humans tenim per a sobreviure. No en totes les situacions volem reflexionar llargament sobre si allò ens agrada o no, sobre si cal que sortim corrents d’allà. Hi ha quelcom dins nostre que ens diu de seguida un munt de coses: un enteniment immediat, un contacte immediat, un rebuig immediat». Ni més ni menys: a les escultures d’Admetlla cal «entrar-hi» i posar-les a prova. O, en paraules de l´arquitecte suïs: «Entro en un edifici, veig un espai i percebo una atmosfera i, en dècimes de segon, sento de què es tracta».

A la Capella de Sant Nicolau se’ns revela la naturalesa profunda de la lliçó d’Admetlla: el sentit de l´obra cal cercar-lo en la riquesa del procés que la fa possible; el rigor constructiu i la sensibilitat artística només tenen sentit quan, de manera no jeràrquica, saben dialogar.

http://www.diaridegirona.cat/accents/2017/11/17/rigor-sensibilitat-equip/879957.html