pepadmetlla62@gmail.com | M. 636 931 955

Des d’una llibreta de projectes…

Glòria Bosch

I s’esdevé que l’extrem de l’especulació dóna, de vegades, arguments a la pràctica…

Paul Valéry. Eupalinos

La primera vegada que vaig saber de la seva obra era un nucli potencial dins d’una llibreta negra de tapa dura. Venia a veure’m perquè li ho havia aconsellat el seu amic i gran artista Torres Monsó, però en lloc de desplegar un munt d’informació, imatges, catàlegs, dossiers…, només portava sota el braç aquell volum fràgil i estratègic alhora per entendre el mateix acte de projectar. I va ser des d’aquí, des del paper, des d’unes pàgines plenes de dibuixos i escrits, que vàrem estirar la seva exposició “Egipte” com a catalitzadora de tota una forma de vida sempre en procés.

La base era un espai lliure de formes que partia d’unes relacions geomètriques. Des d’aquell nucli de construcció, la plaça esdevenia una ciutat amb tres punts essencials: el terrenal, el metafísic i el de reciclatge, simbolitzat per l’home. Tot un sistema articulat amb notes, maquetes, objectes… I la llibreta de projectes era l’element que ens permetia resseguir totes les estructures formals possibles (una plaça, una taula, una cadira, una gerra…), perquè en la seva visió totes les coses són sensibles les unes a les altres. No es tracta de situar un volum més a l’espai sinó de fer-lo néixer en funció d’una narrativa on resta implícita la metàfora de l’existència, el somni de transformar el món configurant una ciutat de ciutats utòpica, perquè al marge de les seves possibilitats de realització, el projecte i la maqueta són obres en si mateixes.

Quan Torres Monsó el coneix en un taller tronat, compartit i sense gaire condicions, queda gratament sorprès. L’amistat es produeix amb rapidesa, segurament per una “qüestió de química pura”, amb tot i que tenen coses en comú, uns noms, unes preferències… A l’hora de situar la seva actitud creativa, escriu: “Hi ha gent que és molt ràpida treballant, que és molt traçuda, i d’altres que elaboren les coses lentament, que divaguen, que se’n van per les branques i que podrien allargar, transformar, madurar una obra eternament. No sé si se’n podria dir que són utòpics, no toquen gaire de peus a terra i de les coses pràctiques en passen força. […] En Pep Admetlla pertany al segon grup. No sé si és bo o dolent, però és així. […] No tinc ni punyetera idea de com s’anirà desenvolupant el futur d’en Pep, no sóc cap vident per preveure-ho, ni sóc qui per donar cap consell, que tampoc no crec en els consells ni per altra banda me’ls demanen. Però sí penso que, del que li he vist fins a aquest moment, porta molta marxa de la bona i que no és l’amistat el que m’ho fa dir. Al temps.”.1

El temps constata i demostra. Aquesta exposició, sense ser una antologia exhaustiva, sí ens dóna les pistes d’una trajectòria que, a la manera d’un poliedre, es multiplica. I el seu projecte, com a font d’un procés vital (escultura, dibuix, disseny, pintura, arquitectura, anatomia, ciència, Rilke, Vesalio, Piranesi, Valéry, Calvino, Pärt…), mai no té un final, no creix com una forma lineal sinó com a pensament obert a diferents dimensions. Expressa, en definitiva, que el món de l’art és un nucli de relacions i associacions on els límits amb les altres disciplines no existeixen.

Primer va ser Egipte, un disseny d’arquitectura projectada, de construcció i organització de l’espai, de polivalència i versatilitat de les formes, i ara és Venècia, com si fos un cercle que ens porta de nou a l’inici, a les ciutats invisibles de Calvino, just en aquell punt on desapareixen els ordres, les jerarquies, i s’esborren les fronteres estàtiques entre disciplines. En el fons sempre emergeix l’actitud que ens qüestiona els nostres comportaments i paraules, la manera d’enfrontar-nos al món.

Glòria Bosch

Una molt bona introducció al mètode de Pep Admetlla

Àlex Susanna

Primer cop d’ull —furtiu— al seu estudi: llibres i maquetes. Paraules i processos, pautes i recerca, models i especulacions, literatura i projectes. Tot barrejat com formant gairebé una unitat de primer indestriable. Segon cop d’ull que esdevé de mica en mica un primer esborrany de mirada: una biblioteca compacta, selecta i interdisciplinària com a teló […]

Una molt bona introducció al mètode de Pep Admetlla

From a notebook full of projects…

Glòria Bosch

And it turns out the far reaches of speculation provide, at times, arguments for practice… Paul Valéry. Eupalinos, or the Architect The first time I came into contact with Admetlla’s work it was as a latent kernel in a black, hard-cover notebook. He had come to see me on the recommendation of his friend, the […]

From a notebook full of projects…

Una muy breve introducción al método de Pep Admetlla

Àlex Susanna

Primera ojeada —furtiva— a su estudio: libros y maquetas. Palabras y procesos, pautas y búsqueda, modelos y especulaciones, literatura y proyectos. Todo mezclado como formando casi una unidad al principio inseparable. Segunda ojeada que deviene poco a poco un primer esbozo de mirada: una biblioteca compacta, selecta e interdisciplinaria como telón de fondo, y un […]

Una muy breve introducción al método de Pep Admetlla

La poética del espacio

Carles Puigdemont

Es un inmenso placer saludar la presentación de este catálogo de la exposición retrospectiva de la obra de un artista de referencia como es Pep Admetlla. “La poética del espacio”, título de la muestra que tiene lugar en Can Mario Museo de Escultura Contemporánea de la Fundació Vila Casas en Palafrugell, será una oportunidad magnífica […]

La poética del espacio

Utopías posibles

Pilar Parcerisas

El filósofo Gaston Bachelard decía que el hombre es un ser de deseo y no de necesidad, y que la utopía corresponde a su destino natural. Thomas More publicó Utopía en 1516 e introdujo este neologismo grecolatino que tanto gustó a los surrealistas y particularmente a André Breton por su vinculación al sueño y al […]

Utopías posibles

Utopies possibles

Pilar Parcerisas

El filòsof Gaston Bachelard deia que l’home és un ésser de desig i no de necessitat, i que la utopia correspon al seu destí natural. Thomas More publicà Utopia el 1516 i introduí aquest neologisme grecollatí que tant agradà als surrealistes i particularment a André Breton per la seva vinculació al somni i al desig. […]

Utopies possibles

Possible utopias

Pilar Parcerisas

The philosopher Gaston Bachelard said that man is a creation of desire, not a creation of need, and that utopia is his natural destiny. Thomas More published Utopia in 1516, and thus coined the Greek-derived neologism so beloved by Surrealists, particularly André Breton, due to its connections with dreams and desires. There are two subjects […]

Possible utopias

Pep Admetlla’s Dark Paintings

Joaquim Español

There exist images which, the moment they hit the retina, seem to split in two and follow two relatively separate pathways through the labyrinth of the brain. One of them activates neurones sensitive to the beauty of shapes, the coherence of strokes, the unstable balance of masses, relations and contrasts, the surprise of some areas […]

Pep Admetlla’s Dark Paintings

A very short introduction to the methods of Pep Admetlla

Àlex Susanna

A first, snatched look at his studio: books and maquettes; words and processes, guides and searches, models and speculations, literature and projects. All mixed together as if forming a seemingly indivisible unit. A second look gradually becoming a first quick sketch: a compact selection of books, select and interdisciplinary forming a backdrop, and various maquettes […]

A very short introduction to the methods of Pep Admetlla

Desde una libreta de proyectos…

Glòria Bosch

Y resulta que el extremo de la especulación da, a veces, argumentos a la práctica… Paul Valéry. Eupalinos La primera vez que supe de su obra era un núcleo potencial dentro de una libreta negra de tapa dura. Venía a verme porque se lo había aconsejado su amigo y gran artista Torres Monsó, pero en […]

Desde una libreta de proyectos…

Les pintures fosques de Pep Admetlla

Joaquim Español

Hi ha imatges que, una vegada han tocat la retina, sembla que es desdoblin per seguir dos circuits relativament autònoms dins el laberint del cervell. Un d’ells encén les neurones sensibles a la bellesa de les figures, la coherència dels traços, l’equilibri precari de les masses, les relacions i els contrastos, la sorpresa d’algunes taques […]

Les pintures fosques de Pep Admetlla

La poètica de l’espai

Carles Puigdemont

Em plau d’allò més saludar la presentació d’aquest catàleg de l’exposició retrospectiva de l’obra d’un artista de referència com és Pep Admetlla. “La poètica de l’espai”, títol de la mostra que té lloc a Can Mario Museu d’Escultura Contemporània de la Fundació Vila Casas a Palafrugell, serà una oportunitat magnífica per gaudir de la seva […]

La poètica de l’espai

The poetics of space

Carles Puigdemont

It gives me great pleasure to introduce this presentation of the catalogue for a retrospective of work by an artist as significant as Pep Admetlla. The Poetics of Space, title of the show to be held at the Fundació Vila Casas Can Mario Museum of Contemporary Sculpture, will be a magnificent opportunity to enjoy his […]

The poetics of space

Las oscuras pinturas de Pep Admetlla

Joaquim Español

Hay imágenes que, una vez han tocado la retina, parece que se desdoblen para seguir dos circuitos relativamente autónomos dentro del laberinto del cerebro. Uno de ellos enciende las neuronas sensibles a la belleza de las figuras, la coherencia de los trazos, el precario equilibrio de las masas, las relaciones y los contrastes, la sorpresa […]

Las oscuras pinturas de Pep Admetlla

Des d’una llibreta de projectes…

Glòria Bosch

I s’esdevé que l’extrem de l’especulació dóna, de vegades, arguments a la pràctica… Paul Valéry. Eupalinos La primera vegada que vaig saber de la seva obra era un nucli potencial dins d’una llibreta negra de tapa dura. Venia a veure’m perquè li ho havia aconsellat el seu amic i gran artista Torres Monsó, però en […]

Des d’una llibreta de projectes…
pepadmetlla62@gmail.com | M. 636 931 955

iglesiesassociats