pepadmetlla@hotmail.com | M. 636 931 955

Utopies possibles

Pilar Parcerisas

El filòsof Gaston Bachelard deia que l’home és un ésser de desig i no de necessitat, i que la utopia correspon al seu destí natural. Thomas More publicà Utopia el 1516 i introduí aquest neologisme grecollatí que tant agradà als surrealistes i particularment a André Breton per la seva vinculació al somni i al desig. Quan la utopia deriva en el subjecte, es dibuixen dues figures: l’utopista, que es pren per un somniador que viu els desitjos com a realitats, i el reformador social, l’ambició del qual és establir una “altra societat”. El somniador seria titllat de fantasiós i el reformista de fanàtic. A vegades, les dues figures coincideixen, com en el cas de Fourier.

Pep Admetlla és un artista que somia i planifica la utopia d’una societat millor perseguint un ideal de concepte i forma, que el maridatge entre diverses disciplines fa possible, després d’un complex procés de treball pròxim a la follia. La perquisició de l’obra d’art total en el procés sovint per sobre de l’obra final, converteix els seus projectes en assaigs filosòfics, que s’expressen per la via del text i per la visualitat orgànica d’un concepte plàstic totalitzador, que fusiona literatura, arquitectura, escultura, filosofia i pensament gràfic. El resultat és un magnífic llibre d’imatges visuals que cerca l’obra d’art total.

La utopia és sempre present en els seus projectes que finalment es defineixen en una cruïlla entre escultura, espai públic i arquitectura, com ho varen fer les avantguardes històriques més significades del segle xx quan buscaven un home nou per a un nou temps històric. Així, l’avantguarda proporcionà nous models d’utopies arquitectòniques que guiaven aquest abocament cap a una cruïlla de llenguatges. Ho va fer especialment l’avantguarda russa amb propostes com el Monument a la iii Internacional de Tatlin i també la columna Merz de Kurt Schwitters, reconstruïda avui al seu estudi de Hannover, que travessa diversos estrats i nivells i obre les portes perquè l’escultura sigui alhora arquitectura i espai transitable. Al mateix temps, nous exemples contemporanis han funcionat com a impulsors de noves relacions entre arquitectura i escultura, com són els treballs de Gordon Matta- Clark.

L’arquitectura contemporània ha esdevingut un espai de reflexió i vivència de la forma, cada cop més allunyada de la seva funció i s’ha tornat un objecte de funcionalitat simbòlica. Només cal observar els grans edificis d’autor, com els de Zaha Hadid, Peter Zumthor o Jean Nouvel, per citar-ne uns exemples, per a veure que l’espai d’arquitectura s’ha transformat en un lloc de vivència de la forma, ja present en el mateix pavelló de Barcelona de Mies van der Rohe.

Pep Admetlla fa possible la utopia. Les seves propostes plàstiques, aparentment impossibles en la línia més estricta de les construccions proun dels utopistes de l’avantguarda russa, paradoxalment són escultures transitables, que ajuden a cosir l’espai públic, a guanyar nous punts de llum i perspectives insòlites, que fan del flâneur d’avui un usuari de l’espai públic allunyat del consumisme i dels passatges de la mercaderia anunciats per Walter Benjamin en la seva anàlisi de “París, capital del segle xix” al Llibre dels passatges. Admetlla ens apropa amb els seus projectes entre escultòrics i urbanístics inserits a l’espai públic, al mite de la ciutat ideal, en què l’homo urbanus descobreix el seu jo i ens permet alhora descobrir l’altre i cooperar en la regeneració de la societat. Es tracta, potser, d’una concepció maquinista de l’espai públic i urbà, que si bé no permet habitar, sí transitar tot imposant valors de modernitat, com la perspectiva, l’horitzó, la geometria, el primat de l’individu o la urbanitat. Això es fa més palès en un usuari que, com el de la seva ciutat, Girona, trepitja el passat de l’arquitectura de pedra, arqueologia d’un temps que Pep Admetlla trenca amb una nova edat de ferro, en projectes com el seu darrer presentat a la Biennal d’Arquitectura de Venècia: Entre cos i enigma. Arquitectura dels sentits, un pont entre Sant Pere de Galligants i el Passeig Arqueològic, una utopia possible, exemple de fusió entre art i ciència, que espera ser realitzat.

A very short introduction to the methods of Pep Admetlla

Àlex Susanna

A first, snatched look at his studio: books and maquettes; words and processes, guides and searches, models and speculations, literature and projects. All mixed together as if forming a seemingly indivisible unit. A second look gradually becoming a first quick sketch: a compact selection of books, select and interdisciplinary forming a backdrop, and various maquettes […]

A very short introduction to the methods of Pep Admetlla

Las oscuras pinturas de Pep Admetlla

Joaquim Español

Hay imágenes que, una vez han tocado la retina, parece que se desdoblen para seguir dos circuitos relativamente autónomos dentro del laberinto del cerebro. Uno de ellos enciende las neuronas sensibles a la belleza de las figuras, la coherencia de los trazos, el precario equilibrio de las masas, las relaciones y los contrastes, la sorpresa […]

Las oscuras pinturas de Pep Admetlla

From a notebook full of projects…

Glòria Bosch

And it turns out the far reaches of speculation provide, at times, arguments for practice… Paul Valéry. Eupalinos, or the Architect The first time I came into contact with Admetlla’s work it was as a latent kernel in a black, hard-cover notebook. He had come to see me on the recommendation of his friend, the […]

From a notebook full of projects…

Des d’una llibreta de projectes…

Glòria Bosch

I s’esdevé que l’extrem de l’especulació dóna, de vegades, arguments a la pràctica… Paul Valéry. Eupalinos La primera vegada que vaig saber de la seva obra era un nucli potencial dins d’una llibreta negra de tapa dura. Venia a veure’m perquè li ho havia aconsellat el seu amic i gran artista Torres Monsó, però en […]

Des d’una llibreta de projectes…

Una muy breve introducción al método de Pep Admetlla

Àlex Susanna

Primera ojeada —furtiva— a su estudio: libros y maquetas. Palabras y procesos, pautas y búsqueda, modelos y especulaciones, literatura y proyectos. Todo mezclado como formando casi una unidad al principio inseparable. Segunda ojeada que deviene poco a poco un primer esbozo de mirada: una biblioteca compacta, selecta e interdisciplinaria como telón de fondo, y un […]

Una muy breve introducción al método de Pep Admetlla

Pep Admetlla’s Dark Paintings

Joaquim Español

There exist images which, the moment they hit the retina, seem to split in two and follow two relatively separate pathways through the labyrinth of the brain. One of them activates neurones sensitive to the beauty of shapes, the coherence of strokes, the unstable balance of masses, relations and contrasts, the surprise of some areas […]

Pep Admetlla’s Dark Paintings

The poetics of space

Carles Puigdemont

It gives me great pleasure to introduce this presentation of the catalogue for a retrospective of work by an artist as significant as Pep Admetlla. The Poetics of Space, title of the show to be held at the Fundació Vila Casas Can Mario Museum of Contemporary Sculpture, will be a magnificent opportunity to enjoy his […]

The poetics of space

Possible utopias

Pilar Parcerisas

The philosopher Gaston Bachelard said that man is a creation of desire, not a creation of need, and that utopia is his natural destiny. Thomas More published Utopia in 1516, and thus coined the Greek-derived neologism so beloved by Surrealists, particularly André Breton, due to its connections with dreams and desires. There are two subjects […]

Possible utopias

Una molt bona introducció al mètode de Pep Admetlla

Àlex Susanna

Primer cop d’ull —furtiu— al seu estudi: llibres i maquetes. Paraules i processos, pautes i recerca, models i especulacions, literatura i projectes. Tot barrejat com formant gairebé una unitat de primer indestriable. Segon cop d’ull que esdevé de mica en mica un primer esborrany de mirada: una biblioteca compacta, selecta i interdisciplinària com a teló […]

Una molt bona introducció al mètode de Pep Admetlla

La poètica de l’espai

Carles Puigdemont

Em plau d’allò més saludar la presentació d’aquest catàleg de l’exposició retrospectiva de l’obra d’un artista de referència com és Pep Admetlla. “La poètica de l’espai”, títol de la mostra que té lloc a Can Mario Museu d’Escultura Contemporània de la Fundació Vila Casas a Palafrugell, serà una oportunitat magnífica per gaudir de la seva […]

La poètica de l’espai

Les pintures fosques de Pep Admetlla

Joaquim Español

Hi ha imatges que, una vegada han tocat la retina, sembla que es desdoblin per seguir dos circuits relativament autònoms dins el laberint del cervell. Un d’ells encén les neurones sensibles a la bellesa de les figures, la coherència dels traços, l’equilibri precari de les masses, les relacions i els contrastos, la sorpresa d’algunes taques […]

Les pintures fosques de Pep Admetlla

Utopías posibles

Pilar Parcerisas

El filósofo Gaston Bachelard decía que el hombre es un ser de deseo y no de necesidad, y que la utopía corresponde a su destino natural. Thomas More publicó Utopía en 1516 e introdujo este neologismo grecolatino que tanto gustó a los surrealistas y particularmente a André Breton por su vinculación al sueño y al […]

Utopías posibles

Desde una libreta de proyectos…

Glòria Bosch

Y resulta que el extremo de la especulación da, a veces, argumentos a la práctica… Paul Valéry. Eupalinos La primera vez que supe de su obra era un núcleo potencial dentro de una libreta negra de tapa dura. Venía a verme porque se lo había aconsejado su amigo y gran artista Torres Monsó, pero en […]

Desde una libreta de proyectos…

Utopies possibles

Pilar Parcerisas

El filòsof Gaston Bachelard deia que l’home és un ésser de desig i no de necessitat, i que la utopia correspon al seu destí natural. Thomas More publicà Utopia el 1516 i introduí aquest neologisme grecollatí que tant agradà als surrealistes i particularment a André Breton per la seva vinculació al somni i al desig. […]

Utopies possibles

La poética del espacio

Carles Puigdemont

Es un inmenso placer saludar la presentación de este catálogo de la exposición retrospectiva de la obra de un artista de referencia como es Pep Admetlla. “La poética del espacio”, título de la muestra que tiene lugar en Can Mario Museo de Escultura Contemporánea de la Fundació Vila Casas en Palafrugell, será una oportunidad magnífica […]

La poética del espacio
pepadmetlla@hotmail.com | M. 636 931 955

iglesiesassociats