Primer cop d’ull —furtiu— al seu estudi: llibres i maquetes. Paraules i processos, pautes i recerca, models i especulacions, literatura i projectes. Tot barrejat com formant gairebé una unitat de primer indestriable. Segon cop d’ull que esdevé de mica en mica un primer esborrany de mirada: una biblioteca compacta, selecta i interdisciplinària com a teló de fons, i un munt de maquetes escampades d’ací d’allà entre rotlles de paper vegetal que envaeixen tot el primer pla. He dit maquetes, però també hauria pogut referir-me a artefactes, poemes objectuals, escultures o fins i tot arquitectones. Només després els ulls descobreixen, mig amagat, un tercer element que ho relliga tot: les llibretes, els quaderns de notes o de bitàcola, en què el navegant consigna, bo i dibuixant i escrivint, les vicissituds de cadascun dels seus incerts periples: atmosfera, rumbs, vents, velam, embat, potència, balanceig, celatge, troballes o associacions de timoner tan amatent com arriscat en la seva presa de decisions.
Una visita a l’estudi de Pep Admetlla és d’allò més estimulant i alhora convincent. Tens la impressió de poder-hi entreveure, dispersos però concrets o encarnats, molts dels meandres, replecs i circumvolucions de la seva ment. Ara i adés, també alguna llampegada o il·luminació fulgurant. Tot plegat és com assistir, en diferit, a l’espectacle d’un bon grapat de processos de creació dels quals ens queden terrossos de reflexos o reflexions, rastres, empremtes vàries, tot un seguit de notes i anotacions que ens permeten resseguir i visualitzar les seves àrdues exploracions.
Una tradició múltiple —literària, artística, filosòfica, arquitectònica— saquejada i revitalitzada. Un saber —artesà— activat. Un coneixement —científic i tecnològic— que quan cal també intervé i hi diu la seva. Memòria, saber i intuïció retroalimentats de manera exponencial. Així les coses, el d’exploració és sens dubte el concepte que més s’adiu a la mena de recerca que, una vegada i una altra, ell emprèn, com qui diu, in media res, davant qualsevol encàrrec o proposta. Com un ignorant que sap moltes coses, però, o com un no-creient al capdavall molt creient, en Pep Admetlla gosa desafiar-ho tot i plantejar-se de soca-rel les qüestions —o els objectius— més ambiciosos i alhora esmunyedissos: què són la poesia, la llum, o el temps?
Darrere de cadascuna de les seves indagacions es produeix una mobilització neuronal instantània i abassegadora de què donen fe aquells quaderns on podem assistir —si ho volem— al conjunt de provatures, errors, troballes, digressions, pèrdues, reconeixements i variacions que menen l’artista a la cristal·lització final d’una proposta, un esborrany, una maqueta, un artefacte, un poema objectual. Alguns processos acaben en aquesta fase i romanen per sempre més presoners de si mateixos, autistes i autàrquics alhora. D’aquí l’aire saturat de tensions —i curtcircuits— que es respira al seu estudi, el regne d’una potencialitat en suspens. Altres avancen, però, cap a alguna forma d’acompliment artístic, escultòric, arquitectònic i fins i tot urbanístic, i llavors veiem com la subjectivitat més radical envaeix l’espai públic: el contamina i el transforma. L’obra ha assolit el seu punt àlgid de creixença i maduració. Per això ja no és de l’artista sinó que ens pertany a tots: forma part del nostre paisatge mental i físic. La retrobem en carrers, places, capelles o museus on ell ha intervingut i res no serà com era. L’artista més antisistema ha trobat finalment el seu encaix.
A first, snatched look at his studio: books and maquettes; words and processes, guides and searches, models and speculations, literature and projects. All mixed together as if forming a seemingly indivisible unit. A second look gradually becoming a first quick sketch: a compact selection of books, select and interdisciplinary forming a backdrop, and various maquettes […]
Hay imágenes que, una vez han tocado la retina, parece que se desdoblen para seguir dos circuitos relativamente autónomos dentro del laberinto del cerebro. Uno de ellos enciende las neuronas sensibles a la belleza de las figuras, la coherencia de los trazos, el precario equilibrio de las masas, las relaciones y los contrastes, la sorpresa […]
Em plau d’allò més saludar la presentació d’aquest catàleg de l’exposició retrospectiva de l’obra d’un artista de referència com és Pep Admetlla. “La poètica de l’espai”, títol de la mostra que té lloc a Can Mario Museu d’Escultura Contemporània de la Fundació Vila Casas a Palafrugell, serà una oportunitat magnífica per gaudir de la seva […]
It gives me great pleasure to introduce this presentation of the catalogue for a retrospective of work by an artist as significant as Pep Admetlla. The Poetics of Space, title of the show to be held at the Fundació Vila Casas Can Mario Museum of Contemporary Sculpture, will be a magnificent opportunity to enjoy his […]
Primera ojeada —furtiva— a su estudio: libros y maquetas. Palabras y procesos, pautas y búsqueda, modelos y especulaciones, literatura y proyectos. Todo mezclado como formando casi una unidad al principio inseparable. Segunda ojeada que deviene poco a poco un primer esbozo de mirada: una biblioteca compacta, selecta e interdisciplinaria como telón de fondo, y un […]
And it turns out the far reaches of speculation provide, at times, arguments for practice… Paul Valéry. Eupalinos, or the Architect The first time I came into contact with Admetlla’s work it was as a latent kernel in a black, hard-cover notebook. He had come to see me on the recommendation of his friend, the […]
There exist images which, the moment they hit the retina, seem to split in two and follow two relatively separate pathways through the labyrinth of the brain. One of them activates neurones sensitive to the beauty of shapes, the coherence of strokes, the unstable balance of masses, relations and contrasts, the surprise of some areas […]
I s’esdevé que l’extrem de l’especulació dóna, de vegades, arguments a la pràctica… Paul Valéry. Eupalinos La primera vegada que vaig saber de la seva obra era un nucli potencial dins d’una llibreta negra de tapa dura. Venia a veure’m perquè li ho havia aconsellat el seu amic i gran artista Torres Monsó, però en […]
El filósofo Gaston Bachelard decía que el hombre es un ser de deseo y no de necesidad, y que la utopía corresponde a su destino natural. Thomas More publicó Utopía en 1516 e introdujo este neologismo grecolatino que tanto gustó a los surrealistas y particularmente a André Breton por su vinculación al sueño y al […]
Primer cop d’ull —furtiu— al seu estudi: llibres i maquetes. Paraules i processos, pautes i recerca, models i especulacions, literatura i projectes. Tot barrejat com formant gairebé una unitat de primer indestriable. Segon cop d’ull que esdevé de mica en mica un primer esborrany de mirada: una biblioteca compacta, selecta i interdisciplinària com a teló […]
Hi ha imatges que, una vegada han tocat la retina, sembla que es desdoblin per seguir dos circuits relativament autònoms dins el laberint del cervell. Un d’ells encén les neurones sensibles a la bellesa de les figures, la coherència dels traços, l’equilibri precari de les masses, les relacions i els contrastos, la sorpresa d’algunes taques […]
Y resulta que el extremo de la especulación da, a veces, argumentos a la práctica… Paul Valéry. Eupalinos La primera vez que supe de su obra era un núcleo potencial dentro de una libreta negra de tapa dura. Venía a verme porque se lo había aconsejado su amigo y gran artista Torres Monsó, pero en […]
El filòsof Gaston Bachelard deia que l’home és un ésser de desig i no de necessitat, i que la utopia correspon al seu destí natural. Thomas More publicà Utopia el 1516 i introduí aquest neologisme grecollatí que tant agradà als surrealistes i particularment a André Breton per la seva vinculació al somni i al desig. […]
The philosopher Gaston Bachelard said that man is a creation of desire, not a creation of need, and that utopia is his natural destiny. Thomas More published Utopia in 1516, and thus coined the Greek-derived neologism so beloved by Surrealists, particularly André Breton, due to its connections with dreams and desires. There are two subjects […]
Es un inmenso placer saludar la presentación de este catálogo de la exposición retrospectiva de la obra de un artista de referencia como es Pep Admetlla. “La poética del espacio”, título de la muestra que tiene lugar en Can Mario Museo de Escultura Contemporánea de la Fundació Vila Casas en Palafrugell, será una oportunidad magnífica […]