La poètica de l’espai

Em plau d’allò més saludar la presentació d’aquest catàleg de l’exposició retrospectiva de l’obra d’un artista de referència com és Pep Admetlla. “La poètica de l’espai”, títol de la mostra que té lloc a Can Mario Museu d’Escultura Contemporània de la Fundació Vila Casas a Palafrugell, serà una oportunitat magnífica per gaudir de la seva obra al llarg de les diverses etapes creatives des de 1988 fins a final de 2016.

Conec l’autor personalment, el qual, a més, ha col·laborat amb iniciatives culturals vinculades a l’Ajuntament de Girona en l’època en què en vaig ser alcalde, i he tingut el privilegi de visitar el seu estudi a Santa Eugènia de T er, que ha donat lloc en algun article periodístic al joc de paraules sobre el gentilici eugenienc i eugenial, que ja posa en relleu el talent i la creativitat d’Admetlla.

L’art no deixa mai de sorprendre’ns ni de colpir-nos. Sempre està obert a noves mirades i genera sentiments que ens commouen. És per això que la mateixa figura de l’artista esdevé inabastable. Admetlla no s’escapa d’aquest enigma… Combina en alguna de les seves creacions l’última tecnologia de modelatge en 3D amb l’elaboració a mà, artesanal, sobre fusta o altres materials. Ell, que cerca un entorn de silenci i lentitud per a la creació, alhora, esdevé un activista cultural dinàmic i incansable que repensa l’urbanisme i les possibilitats de l’arquitectura. En definitiva, mostra tothora facetes que, aparentment contradictòries, acaben de configurar un tot, com en el principi cosmològic del yin i el yang…

És en aquesta línia que vull destacar també la singularitat de la seva obra, que posa en relació l’arquitectura, l’escultura, la pintura, l’anatomia o la literatura. Aquesta mena de segell d’autor lliga també amb una altra constant de la seva producció artística, que és la investigació, l’experimentació prèvia, la reflexió i l’anàlisi… Es tracta, doncs, d’una producció impactant i àmplia, rica en interdisciplinarietat com interdisciplinària és la formació i el seu vastíssim currículum, que, sense pretendre ser exhaustiu, abasta escultura, disseny industrial, arquitectura, història de l’art, a més d’estudis en neuropsicopedagogia… Un perfil d’humanista, d’home del Renaixement que, al marge d’una ortodòxia acadèmica limitada, va a la cerca de la formació que requereix el seu art que, en consonància amb la creació contemporània, no coneix fronteres entre disciplines.

És en aquest marc conceptual, en relació també amb l’arquitectura efímera, que prenen tot el sentit les seves escultures transitables… Obres atemporals que esdevenen espais d’interacció, on es posen en joc allò que l’artista anomena disseccions, com són la memòria, la intuïció, la sensibilitat, l’experiència…

Bateguen en l’obra d’Admetlla referents que l’han acompanyat al llarg de tota la seva vida, com Paul Valéry o Italo Calvino, a més de referents vitals com Glòria Bosch, Quim Español i Torres Monsó. A aquest darrer em referiré, per acabar, en recordar l’impacte que em causà el muntatge audiovisual Versus, en el qual Pep Admetlla i el que fou el seu gran amic Torres Monsó van emular el mític combat, a la Monumental de Barcelona, entre el poeta i boxejador suís Arthur Cravan i el campió mundial dels pesos pesants Jack Johnson. El significat profund de l’obra s’havia de llegir en el sentit que l’art ens interpel·la en un combat contra nosaltres mateixos, com un acarament inexcusable amb la realitat i amb el paper que un mateix hi representa. El dol per la mort de Torres Monsó el 30 de gener de 2015, em consta que, tal com havia fet en vida, ha marcat part de la darrera obra d’Admetlla.

D’aquí, el meu homenatge als dos artistes eugenials i els millors desitjos perquè l’exposició “La poètica de l’espai” tingui la rebuda que es mereix una obra de gran ressò internacional que, a hores d’ara, participa a la Biennal d’Arquitectura de Venècia.

Carles Puigdemont i Casamajó
Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya

Barcelona, octubre de 2016