pepadmetlla@hotmail.com | M. 636 931 955

Les pintures fosques de Pep Admetlla

Joaquim Español

Hi ha imatges que, una vegada han tocat la retina, sembla que es desdoblin per seguir dos circuits relativament autònoms dins el laberint del cervell. Un d’ells encén les neurones sensibles a la bellesa de les figures, la coherència dels traços, l’equilibri precari de les masses, les relacions i els contrastos, la sorpresa d’algunes taques que semblen colonitzar, com males herbes, figures de puresa platònica. El segon circuit ressegueix altres circumval·lacions cerebrals i activa regions remotes de l’encèfal que et recorden esquinçalls de somnis, mons obscurs, paraules que tens a la punta de la llengua però mai no sabràs dir. En alguns casos quasi miraculosos els dos circuits separats entren en ressonància, i tant la bellesa com el misteri fan un salt qualitatiu i eleven la seva potència. Es produeix una enrampada, i un raig d’encefalines inunda les artèries de l’espectador incaut. És el bell fregant el caos temible que fa tremolar algunes vísceres il·localitzables del cos.

En aquest cas improbable, l’artista ens submergeix en un silenci intranquil, i sembla que ens convidi a entrar —ja hem entrat— en el regne obscur dels pertorbats, o potser a “tornar a la fosca cambra dels ecos que és el passat”, o a la bogeria de la infància davant la incommensurabilitat del món. Sentim que alguna cosa està a punt de manifestar-se. Vivim l’epifania d’un saber, la imminència d’un secret vital a punt de desvelar-se, la manifestació de poders propis de criatures sobrehumanes. El sinistre que, com deia Friedrich Schelling, és allò que s’ha de mantenir ocult i que es revela, pugna per emergir perillosament de les tenebres. Però llavors s’esvaneix com el somni amb la claror del matí. I tanmateix, una esquerda erràtica ha quedat gravada al cervell. Tard o d’hora tornarem a les figures que han electritzat un ram de neurones, i les recordarem amb esgarrifança.

Són més o menys així les experiències que he viscut quan m’he acostat a les pintures ombrívoles de Pep Admetlla. El bell temptejant el terrible. Rostres amenaçadors i puresa geomètrica també amenaçadora. Cossos arquitectònics perfectes i a la vegada ominosos. Àmplies regions dels desmesurats dibuixos plens de fosca en la qual entreveus un cúmul de figuracions excepte la de la innocència. I la tècnica madura, impecable, de l’artista fent encara més implacables les imatges de malson que amenacen de fer-se explícites mostrant un rostre execrable que cal mantenir amagat.

L’experiència d’un art que fa 50 anys va abandonar la modernitat i navega per mars que sovint semblen pintats per un pàrvul, ens obliga a fer-nos moltes preguntes sobre la inanitat de la pintura del segle xxi. Però per molt que Marcel Duchamp la donés per morta des de fa decennis, per no dir un segle exacte, Pep Admetlla, com altres artistes totals, ens fa veure que el dibuix desacomplexat construït amb alta competència tècnica i, sobretot, amb l’estranya mirada de l’artista que no dirigeix la vista a l’Empiri sinó a les profunditats de les vísceres, pot tenir una vigorosa pervivència i el poder d’una torbació que deixa rastre.

A very short introduction to the methods of Pep Admetlla

Àlex Susanna

A first, snatched look at his studio: books and maquettes; words and processes, guides and searches, models and speculations, literature and projects. All mixed together as if forming a seemingly indivisible unit. A second look gradually becoming a first quick sketch: a compact selection of books, select and interdisciplinary forming a backdrop, and various maquettes […]

A very short introduction to the methods of Pep Admetlla

Pep Admetlla’s Dark Paintings

Joaquim Español

There exist images which, the moment they hit the retina, seem to split in two and follow two relatively separate pathways through the labyrinth of the brain. One of them activates neurones sensitive to the beauty of shapes, the coherence of strokes, the unstable balance of masses, relations and contrasts, the surprise of some areas […]

Pep Admetlla’s Dark Paintings

Utopies possibles

Pilar Parcerisas

El filòsof Gaston Bachelard deia que l’home és un ésser de desig i no de necessitat, i que la utopia correspon al seu destí natural. Thomas More publicà Utopia el 1516 i introduí aquest neologisme grecollatí que tant agradà als surrealistes i particularment a André Breton per la seva vinculació al somni i al desig. […]

Utopies possibles

Las oscuras pinturas de Pep Admetlla

Joaquim Español

Hay imágenes que, una vez han tocado la retina, parece que se desdoblen para seguir dos circuitos relativamente autónomos dentro del laberinto del cerebro. Uno de ellos enciende las neuronas sensibles a la belleza de las figuras, la coherencia de los trazos, el precario equilibrio de las masas, las relaciones y los contrastes, la sorpresa […]

Las oscuras pinturas de Pep Admetlla

Les pintures fosques de Pep Admetlla

Joaquim Español

Hi ha imatges que, una vegada han tocat la retina, sembla que es desdoblin per seguir dos circuits relativament autònoms dins el laberint del cervell. Un d’ells encén les neurones sensibles a la bellesa de les figures, la coherència dels traços, l’equilibri precari de les masses, les relacions i els contrastos, la sorpresa d’algunes taques […]

Les pintures fosques de Pep Admetlla

La poètica de l’espai

Carles Puigdemont

Em plau d’allò més saludar la presentació d’aquest catàleg de l’exposició retrospectiva de l’obra d’un artista de referència com és Pep Admetlla. “La poètica de l’espai”, títol de la mostra que té lloc a Can Mario Museu d’Escultura Contemporània de la Fundació Vila Casas a Palafrugell, serà una oportunitat magnífica per gaudir de la seva […]

La poètica de l’espai

Utopías posibles

Pilar Parcerisas

El filósofo Gaston Bachelard decía que el hombre es un ser de deseo y no de necesidad, y que la utopía corresponde a su destino natural. Thomas More publicó Utopía en 1516 e introdujo este neologismo grecolatino que tanto gustó a los surrealistas y particularmente a André Breton por su vinculación al sueño y al […]

Utopías posibles

Una molt bona introducció al mètode de Pep Admetlla

Àlex Susanna

Primer cop d’ull —furtiu— al seu estudi: llibres i maquetes. Paraules i processos, pautes i recerca, models i especulacions, literatura i projectes. Tot barrejat com formant gairebé una unitat de primer indestriable. Segon cop d’ull que esdevé de mica en mica un primer esborrany de mirada: una biblioteca compacta, selecta i interdisciplinària com a teló […]

Una molt bona introducció al mètode de Pep Admetlla

Desde una libreta de proyectos…

Glòria Bosch

Y resulta que el extremo de la especulación da, a veces, argumentos a la práctica… Paul Valéry. Eupalinos La primera vez que supe de su obra era un núcleo potencial dentro de una libreta negra de tapa dura. Venía a verme porque se lo había aconsejado su amigo y gran artista Torres Monsó, pero en […]

Desde una libreta de proyectos…

Possible utopias

Pilar Parcerisas

The philosopher Gaston Bachelard said that man is a creation of desire, not a creation of need, and that utopia is his natural destiny. Thomas More published Utopia in 1516, and thus coined the Greek-derived neologism so beloved by Surrealists, particularly André Breton, due to its connections with dreams and desires. There are two subjects […]

Possible utopias

The poetics of space

Carles Puigdemont

It gives me great pleasure to introduce this presentation of the catalogue for a retrospective of work by an artist as significant as Pep Admetlla. The Poetics of Space, title of the show to be held at the Fundació Vila Casas Can Mario Museum of Contemporary Sculpture, will be a magnificent opportunity to enjoy his […]

The poetics of space

Una muy breve introducción al método de Pep Admetlla

Àlex Susanna

Primera ojeada —furtiva— a su estudio: libros y maquetas. Palabras y procesos, pautas y búsqueda, modelos y especulaciones, literatura y proyectos. Todo mezclado como formando casi una unidad al principio inseparable. Segunda ojeada que deviene poco a poco un primer esbozo de mirada: una biblioteca compacta, selecta e interdisciplinaria como telón de fondo, y un […]

Una muy breve introducción al método de Pep Admetlla

Des d’una llibreta de projectes…

Glòria Bosch

I s’esdevé que l’extrem de l’especulació dóna, de vegades, arguments a la pràctica… Paul Valéry. Eupalinos La primera vegada que vaig saber de la seva obra era un nucli potencial dins d’una llibreta negra de tapa dura. Venia a veure’m perquè li ho havia aconsellat el seu amic i gran artista Torres Monsó, però en […]

Des d’una llibreta de projectes…

La poética del espacio

Carles Puigdemont

Es un inmenso placer saludar la presentación de este catálogo de la exposición retrospectiva de la obra de un artista de referencia como es Pep Admetlla. “La poética del espacio”, título de la muestra que tiene lugar en Can Mario Museo de Escultura Contemporánea de la Fundació Vila Casas en Palafrugell, será una oportunidad magnífica […]

La poética del espacio

From a notebook full of projects…

Glòria Bosch

And it turns out the far reaches of speculation provide, at times, arguments for practice… Paul Valéry. Eupalinos, or the Architect The first time I came into contact with Admetlla’s work it was as a latent kernel in a black, hard-cover notebook. He had come to see me on the recommendation of his friend, the […]

From a notebook full of projects…
pepadmetlla@hotmail.com | M. 636 931 955

iglesiesassociats