Em plau d’allò més saludar la presentació d’aquest catàleg de l’exposició retrospectiva de l’obra d’un artista de referència com és Pep Admetlla. “La poètica de l’espai”, títol de la mostra que té lloc a Can Mario Museu d’Escultura Contemporània de la Fundació Vila Casas a Palafrugell, serà una oportunitat magnífica per gaudir de la seva obra al llarg de les diverses etapes creatives des de 1988 fins a final de 2016.
Conec l’autor personalment, el qual, a més, ha col·laborat amb iniciatives culturals vinculades a l’Ajuntament de Girona en l’època en què en vaig ser alcalde, i he tingut el privilegi de visitar el seu estudi a Santa Eugènia de T er, que ha donat lloc en algun article periodístic al joc de paraules sobre el gentilici eugenienc i eugenial, que ja posa en relleu el talent i la creativitat d’Admetlla.
L’art no deixa mai de sorprendre’ns ni de colpir-nos. Sempre està obert a noves mirades i genera sentiments que ens commouen. És per això que la mateixa figura de l’artista esdevé inabastable. Admetlla no s’escapa d’aquest enigma… Combina en alguna de les seves creacions l’última tecnologia de modelatge en 3D amb l’elaboració a mà, artesanal, sobre fusta o altres materials. Ell, que cerca un entorn de silenci i lentitud per a la creació, alhora, esdevé un activista cultural dinàmic i incansable que repensa l’urbanisme i les possibilitats de l’arquitectura. En definitiva, mostra tothora facetes que, aparentment contradictòries, acaben de configurar un tot, com en el principi cosmològic del yin i el yang…
És en aquesta línia que vull destacar també la singularitat de la seva obra, que posa en relació l’arquitectura, l’escultura, la pintura, l’anatomia o la literatura. Aquesta mena de segell d’autor lliga també amb una altra constant de la seva producció artística, que és la investigació, l’experimentació prèvia, la reflexió i l’anàlisi… Es tracta, doncs, d’una producció impactant i àmplia, rica en interdisciplinarietat com interdisciplinària és la formació i el seu vastíssim currículum, que, sense pretendre ser exhaustiu, abasta escultura, disseny industrial, arquitectura, història de l’art, a més d’estudis en neuropsicopedagogia… Un perfil d’humanista, d’home del Renaixement que, al marge d’una ortodòxia acadèmica limitada, va a la cerca de la formació que requereix el seu art que, en consonància amb la creació contemporània, no coneix fronteres entre disciplines.
És en aquest marc conceptual, en relació també amb l’arquitectura efímera, que prenen tot el sentit les seves escultures transitables… Obres atemporals que esdevenen espais d’interacció, on es posen en joc allò que l’artista anomena disseccions, com són la memòria, la intuïció, la sensibilitat, l’experiència…
Bateguen en l’obra d’Admetlla referents que l’han acompanyat al llarg de tota la seva vida, com Paul Valéry o Italo Calvino, a més de referents vitals com Glòria Bosch, Quim Español i Torres Monsó. A aquest darrer em referiré, per acabar, en recordar l’impacte que em causà el muntatge audiovisual Versus, en el qual Pep Admetlla i el que fou el seu gran amic Torres Monsó van emular el mític combat, a la Monumental de Barcelona, entre el poeta i boxejador suís Arthur Cravan i el campió mundial dels pesos pesants Jack Johnson. El significat profund de l’obra s’havia de llegir en el sentit que l’art ens interpel·la en un combat contra nosaltres mateixos, com un acarament inexcusable amb la realitat i amb el paper que un mateix hi representa. El dol per la mort de Torres Monsó el 30 de gener de 2015, em consta que, tal com havia fet en vida, ha marcat part de la darrera obra d’Admetlla.
D’aquí, el meu homenatge als dos artistes eugenials i els millors desitjos perquè l’exposició “La poètica de l’espai” tingui la rebuda que es mereix una obra de gran ressò internacional que, a hores d’ara, participa a la Biennal d’Arquitectura de Venècia.
Carles Puigdemont i Casamajó
Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya
Barcelona, octubre de 2016
Hi ha imatges que, una vegada han tocat la retina, sembla que es desdoblin per seguir dos circuits relativament autònoms dins el laberint del cervell. Un d’ells encén les neurones sensibles a la bellesa de les figures, la coherència dels traços, l’equilibri precari de les masses, les relacions i els contrastos, la sorpresa d’algunes taques […]
Y resulta que el extremo de la especulación da, a veces, argumentos a la práctica… Paul Valéry. Eupalinos La primera vez que supe de su obra era un núcleo potencial dentro de una libreta negra de tapa dura. Venía a verme porque se lo había aconsejado su amigo y gran artista Torres Monsó, pero en […]
Es un inmenso placer saludar la presentación de este catálogo de la exposición retrospectiva de la obra de un artista de referencia como es Pep Admetlla. “La poética del espacio”, título de la muestra que tiene lugar en Can Mario Museo de Escultura Contemporánea de la Fundació Vila Casas en Palafrugell, será una oportunidad magnífica […]
There exist images which, the moment they hit the retina, seem to split in two and follow two relatively separate pathways through the labyrinth of the brain. One of them activates neurones sensitive to the beauty of shapes, the coherence of strokes, the unstable balance of masses, relations and contrasts, the surprise of some areas […]
And it turns out the far reaches of speculation provide, at times, arguments for practice… Paul Valéry. Eupalinos, or the Architect The first time I came into contact with Admetlla’s work it was as a latent kernel in a black, hard-cover notebook. He had come to see me on the recommendation of his friend, the […]
Em plau d’allò més saludar la presentació d’aquest catàleg de l’exposició retrospectiva de l’obra d’un artista de referència com és Pep Admetlla. “La poètica de l’espai”, títol de la mostra que té lloc a Can Mario Museu d’Escultura Contemporània de la Fundació Vila Casas a Palafrugell, serà una oportunitat magnífica per gaudir de la seva […]
Hay imágenes que, una vez han tocado la retina, parece que se desdoblen para seguir dos circuitos relativamente autónomos dentro del laberinto del cerebro. Uno de ellos enciende las neuronas sensibles a la belleza de las figuras, la coherencia de los trazos, el precario equilibrio de las masas, las relaciones y los contrastes, la sorpresa […]
Primera ojeada —furtiva— a su estudio: libros y maquetas. Palabras y procesos, pautas y búsqueda, modelos y especulaciones, literatura y proyectos. Todo mezclado como formando casi una unidad al principio inseparable. Segunda ojeada que deviene poco a poco un primer esbozo de mirada: una biblioteca compacta, selecta e interdisciplinaria como telón de fondo, y un […]
El filósofo Gaston Bachelard decía que el hombre es un ser de deseo y no de necesidad, y que la utopía corresponde a su destino natural. Thomas More publicó Utopía en 1516 e introdujo este neologismo grecolatino que tanto gustó a los surrealistas y particularmente a André Breton por su vinculación al sueño y al […]
It gives me great pleasure to introduce this presentation of the catalogue for a retrospective of work by an artist as significant as Pep Admetlla. The Poetics of Space, title of the show to be held at the Fundació Vila Casas Can Mario Museum of Contemporary Sculpture, will be a magnificent opportunity to enjoy his […]
The philosopher Gaston Bachelard said that man is a creation of desire, not a creation of need, and that utopia is his natural destiny. Thomas More published Utopia in 1516, and thus coined the Greek-derived neologism so beloved by Surrealists, particularly André Breton, due to its connections with dreams and desires. There are two subjects […]
El filòsof Gaston Bachelard deia que l’home és un ésser de desig i no de necessitat, i que la utopia correspon al seu destí natural. Thomas More publicà Utopia el 1516 i introduí aquest neologisme grecollatí que tant agradà als surrealistes i particularment a André Breton per la seva vinculació al somni i al desig. […]
A first, snatched look at his studio: books and maquettes; words and processes, guides and searches, models and speculations, literature and projects. All mixed together as if forming a seemingly indivisible unit. A second look gradually becoming a first quick sketch: a compact selection of books, select and interdisciplinary forming a backdrop, and various maquettes […]
Primer cop d’ull —furtiu— al seu estudi: llibres i maquetes. Paraules i processos, pautes i recerca, models i especulacions, literatura i projectes. Tot barrejat com formant gairebé una unitat de primer indestriable. Segon cop d’ull que esdevé de mica en mica un primer esborrany de mirada: una biblioteca compacta, selecta i interdisciplinària com a teló […]
I s’esdevé que l’extrem de l’especulació dóna, de vegades, arguments a la pràctica… Paul Valéry. Eupalinos La primera vegada que vaig saber de la seva obra era un nucli potencial dins d’una llibreta negra de tapa dura. Venia a veure’m perquè li ho havia aconsellat el seu amic i gran artista Torres Monsó, però en […]